I és que sempre ens emociona que venguin els nostres pares, padrins i germans a l'escola.
Abans, assaig general i molts de nervis.
I després, anàlisi i reflexió.
Na Jenny ens ha demanat com ens hem sentit. I nosaltres ho hem tengut molt clar: ens hem sentit contents i emocionats. Però també hem passat una mica de vergonya i por. I és que això d'enfrontar-se a un públic sempre ens fa molt de respecte.
Però, què hem après? Idò també ho hem tengut ben clar: avui hem après que som capaços de fer-ho i que quan ho aconseguim aprenem a superar les nostres pors i ens feim més grans i millors.
Gràcies Jenny per fer-ho possible!
I gràcies famílies per ser-hi sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada